Fins a mitjans dels anys setanta la lluita contra la pedra a les comarques de Lleida consistia, bàsicament en el llançament de coets per part dels agricultors quan es presentava la tempesta. A cada poble hi havia com a mínim un encarregat de llençar-los i eren subvencionats per les cambres agràries, cooperatives o ajuntaments. Paral·lelament, l’any 1964, la empresa Chemicol, S.A. realitzà una experiència pilot a la zona de Solsona amb la instal·lació de 36 cremadors, dins d’un projecte de lluita contra la pedra a Catalunya iniciat l’any 1959 a les comarques del Penedès i el Bages. Aquestes experiènciesno van tenir continuïtat

 

L’any 1973 la Cambra Agrària Provincial de Lleida va organitzar una “Jornada de Lucha Meteorológica” i l’any 1976, es creà la xarxa de generadors en base a l’experiència que el Servicio de Defensa contra Plagas tenia en altres zones d’Espanya: València, Múrcia, Navarra, Logronyo, Saragossa, Toledo, Ciudad Real, etc. Amb l’ajut tècnic i financer del Servicio de Defensa Contra Plagasdel Ministerio d’Agricultura i el suport financer de la Diputació Provincial de Lleida i la Cambra Agrària Provincial, s’instal·la una xarxa de generadors cetònics de 34 generadors que amés d’estar inclosos en la zona de lluita cobrien un cordó de seguretat tant al oest (generador de Fraga) com al Sud (generadors de Mequinensa, La Granadella i Maials).

 

La xarxa de generadors de iodur de plata de les comarques de Lleida inicia les seves activitats el mes de juny de 1976. Inicialment, el projecte copià el sistema de funcionament d’altres zones de l’Estat Espanyol: a les 10 de matí l’Instituto Nacional de Meteorologia a Saragossa elaborava una predicció que es difonia per Ràdio Nacional i per les Ràdios Locals que servia d’avís als encarregats dels generadors que encenien els aparells segons un horari preestablert i que cobria les hores més freqüents de tempesta.

METEOSAT

METEOSAT

Imatges del meteosat

Webcam

WEB CAM LLEIDA

Hora Actual: 20:30

Hora Solar: 18:30


Blog

NOT═CIES

El nostre Blog i novetats


E-mail

CORREU EL·LECTRÔNIC

Per a qualsevol proposta o suggeriment

 

L’any 1983 i a l’empara del Decret de la creació de les Agrupacions de Defensa Vegetal, es constituí l’Agrupació de Defensa Vegetal de les Terres de Ponent de Lleida (ADV Terres de Ponent), que assumí les responsabilitats de l’antiga Agrupación Antigranizo.

 

S’inicia amb l’ADV uns anys d’estabilitat econòmica que li permeten desenvolupar-se tècnicament (automatització generadors, xarxa d’estacions meteorològiques) i entrar en contacte amb especialistes del tema com els professors Jean Dessens (Universitat de Toulouse) i José Luis Sánchez (Universitat de León) que marquen les directius tècniques de la lluita i imprimeixen el seu tarannà en el funcionament de l’associació.

 

L’any 1987 i com a conseqüència dels contactes tècnics de l’agrupació amb el professor Jean Dessens, es decideix disminuir la concentració de la dissolució cetònica de Iodur de Plata per augmentar la seva eficàcia i en conseqüència és necessari l’increment del nombre de generadors per tal de no disminuir la concentració final.

 

L’any 1990 s’inicia el treball amb el Centre del Institut Meteorològic a Barcelona i es planteja la possibilitat de treballar amb predicció de risc a temps real, es a dir poder engegar els generadors en el moment en que existeix perill real de pedregada. Aquesta possibilitat fa que s’iniciïn els treballs de disseny i construcció de generadors amb encesa automàtica, la primera d’Europa, i que l’any 1994 ja tota la xarxa de generadors funcioni automàticament.

 

El mateix any 1990, s’inicia la instal·lació de granímetres amb la finalitat d’iniciar la recollida sistemàtica de dades de terra en el cas de produir-se una pedregada en la zona. Aquests aparells, utilitzats en altres parts del món, són plaques de poliestirè expandit en els que en cas de pedregada queden marcats els impactes,. Aquesta xarxa s’ha anat ampliant dels 90 instal·lats inicialment fins a arribar a l’any 2001 a un total de 170 (1 granímetre cada setze Km2).

 

L’any 1996, amb el suport del Departament d’Agricultura i al Diputació de Lleida s’instal·len nou estacions meteorològiques automàtiques repartides per tota la zona de Lleida. Amb aquesta eina s’amplia el treball de l’ADV a altres aspectes de l’agrometeorologia: avisos de perill de gelades, aplicació de formules bioclimàtiques per malalties i paràsits de les plantes, etc.

 

L’any 2003 l’ADV Terres de Ponent rebé la Placa al Mèrit Agrícola de part del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en la lluita preventiva contra la pedra.

 

La campanya de lluita preventiva contra la pedra

 

El projecte de lluita contra la pedra es desenvolupà durant 29 anys a 77 municipis del sud de la província de Lleida, concretament a les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la zona sud de la Noguera i la zona nord de les Garrigues. Els cultius majoritaris en la zona de protecció són els fruiters i el cereal de regadiu.

 

La xarxa de generadors de generador de terra s’inicià amb 31 aparells, que finalment es convertiren en 50, per cobrir una superfície a defensar de 2.400 km quadrats. La campanya de lluita es desenvolupa des de mitjans d’abril fins a mitjans d’octubre, època de l’any en que les pedregades són més freqüents. Els generadors cremen una solució de Iodur de plata amb cetona que aprofiten els corrents ascendents per arribar fins els núvols amb la finalitat d’aportar una gran quantitat de nuclis de condensació i així reduir la mida de la pedra en el cas de que es formi.

 

La técnica es basa en situar a l'atmosfera un element químic que pugui frenar el creixement del granís. No es cosa de màgia ni de bruixeria, sinò que tot respon a una sòlida base científica. L'atmòsfera, inclús a les zones desèrtiques, conte una gran quantitat d'aigua. A la terra, en forma de precipitació només hi arriba el 3-4% del total. Des dels inicis dels anys 50, es coneix que al introduir en l'atmòsfera substàncies amb la mateixa estructura cristalina que l'aigua, com és el cas del Iodur de Plata (IAg), es pot disminuir la mida del granís. Les partícules de IAg absorbeixen l'aigua i formen gotes. Al introduir milions de partícules, es generen milions de gotes, que encara que s'arribessin a congelar, com en el cas de la formació del granís, seran de mida més petita i en alguns casos, si les capes baixes de l'atmosfera estan calentes, es poden arribar a liquar. Es un sistema d'actuació preventiu, es a dir s'ha d'actuar abans de la formació del granís, ja que un cop aquest s'ha format és impossible la seva destrucció. 

 

Tot aquest procès no altera en absolut la dinàmica de les precipitacions, ja que únicament preten que un procès que es forma de manera natural, no sigui tan perjudicial pels nostres conreus. El Iodur de Plata ni fa ni desfà els núvols. Aquestos es formen per procesos físics i termodinàmics, on la distribució de la humitat i les temperatures a diferents alçades donaran les condicions d'inestabilitat necessàries i imprescindibles per la seva formació. 

 

Tampoc aquests productes son perjudicials pel medi ambient o pels éssers vius. Segons la Weather Modification Asotiation (Associació per la Modificació Atmosfèrica), de caràcter internacional i amb seu a California "no s'han observat efectes negatius ni en projectes que tenen ja quaranta anys de durada. La proporció de plata en l'aigua de pluja es pràcticament indetectable i en conseqüència està molt per sota dels 50 micrograms per litre que va establir el Servei de Salud Pública dels Estats Units. La dosi de iode de la sal iodada de cuina és superior a la trobada en l'aigua des núvols sembrats". 

 

Per tal d'introduir el producte en la zona on es formarà la pedra, hi ha diversos sistemes. Als Estats Units, Canada i Sud-àfrica s'utilitzen avions dirigits per radar des de terra. A la C.E.I, l'Europa de l'Est, Xina i Argentina es fan servir coets de gran abast o obusos i la resta de països, sobretot a Europa i al Nord d'Africa s'utilitzen generadors cetònics de terra. 

 

Un projecte de lluita preventiva contra la pedra es sosté damunt tres pilars fonamentals:

una acurada predicció

un encesa correcta i controlada

una anàlisis de les precipitacions

 

La responsabilitat de la predicció del projecte de Lleida recau sobre l’Instituto Nacional Meteorlògico (INM), inicialment el centre de Saragossa i des de l’any 1990 sobre el centre de Barcelona. El treball amb el centre de Barcelona marca una inflexió important pel que fa a la predicció del risc de pedra. Fins llavors, cada dia a les 10 del matí es donava un únic avís per tota la jornada. Això presentava dos problemes importants. Per una banda es tendia a ser conservadors amb el tema i es donaven molts dies de perill. També si la situació meteorològica s’avançava o s’atracava respecte al que s’havia previst no era possible modificar la previsió. La possibilitat que ens oferí el centre de Barcelona d’una avís de perill a temps real, es a dir quan realment les condicions meteorològiques possibiliten la presència de pedra, suposa un canvi important en el funcionament de la lluita. Encara que hi ha una primera previsió a les 10 del matí, aquesta no es limita a un si ó no, sinó que es determina l’interval horari de la mateixa o es decideix posteriorment en funció de l’evolució de la situació. L’encesa dels generadors ja no es fa segons un horari preestablert, sinó que l’avís de perill es dona com a mínim tres hores abans de que es produeixi i perllonga mentre es mantingui la situació d’alerta.

 

Els generadors s’encén automàticament des d’un ordinador central que durant tota l’encesa, mitjançant un programa informàtic propi, té cura del seu bon funcionament i procedeix al seu tancament en el moment en que el perill ha passat. Aquesta automatització de l’encesa permet per una banda un ús més racional de la lluita, ja que es pot fer un seguiment de les condicions atmosfèriques i encendre els generadors 3 hores abans de que es donin les condicions de perill i per una altra hi ha un control constant del seu funcionament.

 

Amb aquest sistema es redueix considerablement el nombre de dies de risc i el consum de Iodur de Plata. Es pot observar una diferència substancial entre el període 1976-1995 (avís de risc a un hora concreta) en el que la mitjana de dies d’encesa anual és de 53,6 dies, i el període 1996-2004 (encesa a temps real de perill) en el que aquesta mitjana es redueix a 34,8.

 

L’encesa dels generadors es realitzava tradicionalment de manera manual. La persona encarregada d’aquesta funció –en la majoria dels casos agricultors- escoltava la predicció que es difonia per les dues emissores locals de Lleida. En alguns casos, encara que la predicció fos de no perill, alguns encarregat posava en marxa l’aparell si ell o els seus veïns consideraven que el dia era propici per la formació de pedra. Això suposava una despesa inútil de producte i una manca total d’eficàcia ja que és el conjunt de la xarxa el que es mostra efectiu en la lluita.

 

El programa informàtic que realitza l’encesa i el tancament dels aparells, també controla en tot moment el seu funcionament i avisa, tant en el propi aparell com en la seu central de qualsevol incidència que es pugui produir. Aquesta es reparada en primer terme per la persona que te cura de l’aparell o pels serveis tècnics de l’ADV en el cas d’alguna avaria. Un cop finalitzada l’encesa s’emet un informe resum de la mateixa.

 

Els generadors utilitzats a Lleida dispersen 11,6 gr. de iodur de plata per hora. La concentració d’aquest element químic mesurada en l’aire per sobre una xarxa de generadors densa com la de Lleida pot arribar a 0,01 micrograms per metre cúbic. La mitjana d’hores anuals d’actuació en el període 1976-1995 era de 331 hores, que des de l’automatització de la xarxa s’han reduït a 187. El consum anual de Iodur de Plata ha passat de 156 Kgen el primer període a 100 Kg en el segon.

 

Un altre dels objectius que es proposà l’ADV Terres de Ponent es la recollida sistemàtica de dades de terra per poder avaluar l’eficàcia del sistema. Des dels inicis de la lluita, els encarregats dels generadors recollien una certa informació meteorològica que es va ampliar amb la presència d’un informador voluntari en cada municipi dels 77 que integren la zona. Diàriament durant la campanya, del 15 d’abril al 15 d’octubre, aquests voluntaris omplen un formulari en el que indiquen les incidències meteorològiques, la seva durada i severitat i l’afectació en el cas de danys i informen puntualment de qualsevol eventualitat. Aquesta informació és molt útil per una primera aproximació però està mancada de rigor científic, ja que per exemple el tema de la pedra es tracta d’una manera relativament subjectiva. En el formulari cal indicar la mida de la pedra caiguda -la més abundant i la més gran- tot relacionant-la amb elements fàcilment identificables per l’observador: arròs, llentia, cigró, cirera i nou. D’aquesta manera es pot tenir una idea aproximada de la gravetat de la pedregada però no és útil en el cas de la realització d’estudis i estadístiques.

 

A partir de l’any 1990 es complementa aquesta informació amb la instal·lació d’una xarxa de granímetres (hailpad) que inicialment es van situar de forma aleatòria, en funció de les disponibilitats del personal voluntari. A partir de l’any 2000 la situació de la xarxa de granímetres, la única de Catalunya i la més gran de l’Estat espanyol, es correspon a una quadrícula de 4 x 4 Km, amb un total de 170 aparells.